Astúries
Abans de marxar no ens
vam poder acomiadar.... jo vaig anar al cine i tu a ballar.... però el dia
següent em va arribar el primer missatge: “ tu saps el que vull” ... el primer
missatge que va canviar el transcurs de la història... Ja portavem temps
intercanviant-nos mirades i somriures, però no va ser fins aleshores que vam
plasmar els sentiments en paraules...
Astúries era màgica per
tu... esperava els teus missatges.. les teves fotos, que no podia deixar de
mirar en tot el dia.... desitjava que fos la nit perquè em truquessis i
escoltar-te... va ser més especial del que podria arribar a imaginar...
Recordo el dia de
tornada, que et veuria... déu meu!! Aquell dia no acabava mai, no podia dormir,
no sabia com posar-me al cotxe i això que tenia tot l’espai del darrer per
mi.... i quan vam arribar a casa per la nit, tots estaven sopant i jo vaig dir
ara vinc i em vaig anar a dutxar hahaha... per posar-me mínimament guapa per
tu, volia causar-te bona impressió desprès d’aquelles llargues converses que
tenim per la nit...
Gràcies per haver-me regalat aquest enamorament... em vas fer creure en l'amor quan ni hi creia ni hi volia creure més.
T'adoru videta meva bonika!! Per molts anys!!